La festa de Sant Antoni sembla la cristianització d'antigues cerimonies i cultes precristians, dedicats a divinitats pastoral protectores del bestiar, per demanar protecció per als animals útils per a les feines del camp. La benediccció dels animals reflecteix unes crences populars més enllà de la devoció estricta. A més, és la porta a les celebracions de carnaval.
La presència dels dimonis en la festa de Sant Antoni és per explicar les adversitats, les circumstàncies negatives de l'entorn natural: riuadres, incendis...com a fets d'una potència negativa que es converteix amb un ésser maligne, contraposat a la divinitat positiva. Aquest dimonis són més genis de la natura que a éssers malignes. la cristianització no ha aconseguit fer deaparéixer eixe caràcter.
Degut al pas d'una economia agrícola a una industrial molts d'aquestos rituals han desaparegut, però encara es conserven alguns com el repartiment de primes, rotllos i panoli, la desfilada desl tres tombs. Sobretot als pobles de Castelló.
Si en voleu saber més consulteu el "Costumari Català" de Joan Amades i "Sant Antoni, sant valencià " de A. Monferrer.
Si en voleu saber més...
Llibrets de Sant Antoni del Porquet Botafocs
Auca de Sant Antoni del Porquet Botafocs
Vida de Sant Antoni del Porquet Botafocs
La majoria dels pobles de les civilitzacions antigues celebraven el solstici d'estiu, moment de l'any en que el Sol es troba al punt més alt del zenit. Així, és visible per més espai de temps, i per tant és el moment del seu màxim claror i el dia més llarg de l'any
Aquest fets naturals no han passat desapercebuts al llarg de la Història, i així, a Grècia iniciaven l'any pel solstici d'estiu. Eren les festes del dèu Apol.lo, durant les quals encenien grans fogueres amb caràcter purificador.
Les festes i costums de Sant Joan recorden molt a les festes romanes en honor a Pal.les Atenea, que havia estat divinitat del foc.
A l'Edat Mitjana hi ha tres costums principals: l'encesa de grans fogueres, les processos pels camps amb torxes enceses i fer rodar grans rodes amb sarments encesos
El protagonista d'aquesta nit màgica és el Sol, que simbòlicament fem perdurar en totes les fogueres que s'encenen al llarg de la nit en tota la costa mediterrànea, en tots els cims, places i carrers dels nostres pobles i ciutats. La costum és recollir fustes, mobles vells per fer les fogueres que ens facilitaran la purificació, la renovació, la bona sort i que els mals esperits queden allunyades. Els petards també participen en aquesta tasca
Tot això s'ha de compartir amb la comunitat, la familia, els amics... Sant Joan també és sinònim de banys de mar o de qualsevol aigua d efont o riu, per tal d'aprofitar les propietats curatives de les aigües. I és que...
Si en voleu saber més...
Llibrets de Sant Joan Botafocs
LA NIT DE SANT JOAN J. Romeu Ed. Altafulla, 1993.
COSTUMARI CATALÀ Joan Amades Ed. Salvat, 1984
